Obre menu

Tel. 620 756 015

info@aulapsigma.cat

Inici / Serveis de psicologia / Tractament de les addiccions

Tractament de les addiccions

Drogues i addiccions a l'adolescència i la joventut

Actualment podem observar al nostre entorn, tot un seguit de dependències, ja siguin a l’alcohol, als porros, a la cocaïna, etc i altres també com a Internet i a les compres compulsives per exemple. Tots aquests consums poden generar addiccions, entesa aquesta com una malaltia física i emocional on es fomenta una necessitat o dependència a la substància o a qualsevol activitat per tal de cobrir una satisfacció immediata.

Totes aquestes actituds desestabilitzen diverses àrees del nostre entorn, pares, fills, família, parella, a l’entorn laboral i per descomptat afecten a la salut física i psicològica de la persona.

Deixar les drogues requereix un anàlisis profund de la situació i tenir molts aspectes en compte, a més el comportament addictiu s’ha instaurat de manera forta i calen uns canvis que no es produeixen un dia per l’altre. Un seguiment constant és imprescindible per anar modificant aquells comportaments que ens poden acostar al consum.

A continuació, oferim una explicació del consum i addiccions de les drogues més destacades:

THC

El cànnabis és una droga derivada de la planta del cànem (Cànnabis sativa). Sol consumir-se fumada en diferents presentacions, les més freqüents hatxís i marihuana. Totes contenen les mateixes substàncies addictives, sent la principal el Δ-9-tetrahidrocannabinol (THC). El THC del cànnabis s'acumula en els teixits grassos del cos i triga uns 30 dies a ser eliminat de l'organisme.

L'addicte al cànnabis pot estar diversos dies sense consumir perquè el THC s'ha emmagatzemat en el cervell i el greix corporal. Això li fa creure erròniament que “controla” quan no és cert. Rarament passarà un mes sense consumir.

Es produeixen una sèrie de trastorns: Trastorns de la motivació (“Síndrome Amotivacional del Cànnabis”), Trastorns d'ansietat, Trastorns psicótics, pèrdua de memòria, dèficit d'atenció i falta de concentració i finalment el cànnabis com a droga d'inici.

Alcohol

És la droga més consumida i acceptada socialment. El consum excessiu i habitual d'alcohol perjudica el fetge i el pàncrees, causa gastritis i úlceres d'estómac, desnutrició i trastorns al sistema nerviós. Pot augmentar el risc de tenir lesions, agreujar problemes físics, psíquics i socials, i pot perjudicar les relacions familiars i laborals. A més, pels mecanismes de tolerància i neuroadaptació cerebral, aquest consum pot derivar a mitjà i llarg terme en dependència de l'alcohol o alcoholisme.

Amb el consum regular de begudes alcohòliques es pot córrer risc de desenvolupar-hi tolerància, un mecanisme pel qual la persona cada vegada ha de beure més per obtenir els mateixos afectes. A més, pot aparèixer dependència física i psíquica que comporta, d'una banda, la síndrome d'abstinència si se'n deixa de beure i, d'una altra, la pèrdua de control i la necessitat de continuar bevent-ne tot i patir conseqüències adverses.

El diagnòstic de dependència requereix l'avaluació d'un especialista, però en tot cas convé emfatitzar que el principal símptoma de sospita és la pèrdua de control, ja sigui de la quantitat consumida com del moment del consum. Així, es pot considerar dependent una persona que no beu habitualment, però que quan beu ho fa sovint de manera descontrolada, és a dir, que es proposa beure poc i acaba bevent molt, i també una persona que tot i que es proposa no beure en moments o llocs determinats, ho acaba fent.

Pastilles

Les pastilles o drogues de disseny –també anomenades drogues de síntesi– són substàncies psicoactives, estimulants i al·lucinògenes, sintetitzades a laboratoris clandestins, sense seguir cap normativa i sense gens de control sobre la composició real. Per tant, no pots saber mai del cert què és ni tampoc quins efectes et causarà. A més, una pastilla aparentment idèntica a una altra pot contenir substàncies i concentracions diferents. Els efectes varien segons la mena de pastilla i la composició. Pot molt ben ésser que et sentis ple d'energia, més alegre i més connectat amb la gent; que vegis els colors més vius i la llum més intensa; que tinguis més sensibilitat al tacte; que el cor et bategui més de pressa; que se't dilatin les pupil·les; que premis les dents; que tinguis més calor i set i que perdis la gana. Però també pot passar que et desconnectis de la realitat i després no recordis què has fet, o que tinguis esgarrifances, nàusees o vòmits.

Quan els efectes de la pastilla passen arriba la davallada, amb esgotament, mal humor, mal de cap... I pot durar uns quants dies. Un consum continuat de pastilles pot crear dependència psicològica i tolerància, és a dir, la necessitat de prendre'n cada vegada més per obtenir-ne els mateixos efectes. A més a més, molts consumidors habituals, que prenen drogues de disseny sobretot el cap de setmana, solen experimentar un estat de depressió i esgotament de dilluns a dijous, que es pot considerada com a síndrome d'abstinència.

Cocaïna

La cocaïna és un estimulant que fa que l'individu se senti hiperestimulat, eufòric, ple d'energia i mentalment alerta després de consumir la substància. És una droga que origina una forta addicció i el desenvolupament de greus problemes mentals i físics.

Després de 3 a 5 minuts d'haver inhalat cocaïna se sol experimentar certa disminució d'inhibicions , canvis en els nivells d'atenció , sensació de competència i habilitat, acceleració dels processos de pensament, disminució de fatiga, gana, set, dilatació de les pupil·les, augment del ritme cardíac de la respiració i de la temperatura. Fins i tot amb un sol consum es produeix sensacions d'ansietat i dificultats per dormir. L'addicció a la cocaïna és, per sobre de tot, una malaltia cerebral, a pesar que encara molta gent creu que l'addicció a la cocaïna és un problema estrictament social o de caràcter, i se sol caracteritzar als consumidors d'aquesta substància com a persones moralment febles i gent sense força de voluntat.

Freqüentment es creu, de manera errònia, que els addictes a la cocaïna serien capaços d'abandonar el consum si estiguessin disposats a canviar la seva conducta. Però la veritat és que més enllà de consideracions morals o socials, l'addicció a la cocaïna és una malaltia primària crònica, progressiva i freqüentment mortal si no es deté i, per tant, requereix d'un tractament dut a terme per professionals per a la recuperació de l'organisme i del teixit cerebral.

 

A part de les drogues químiques també hi ha altre tipus d'addiccions que interfereixen greument la vida de les persones com són:

Mòbil i internet

Un addicte a les noves tecnologies pot entrar en una espiral d’aïllament, despesa incontrolada, depressió o ansietat. Els senyals d’alarma que ens avisen que una persona pot patir un trastorn d’aquest tipus són: l’apatia per fer les feines habituals, que baixi el rendiment acadèmic o laboral, que reaccioni amb irritació quan se l’interrumpeix o se l’hi menciona que hauria de posar limitacions horaries a l’ús de la nova tecnologia, així com que abandoni aficions o altres activitats pròpies del temps lliure per passar més temps amb la “màquina”.

Aquestes addiccions també reben el nom de “no tòxiques”, “sense substància” o “no químiques”. Les noves tecnologies que més problemes porten són, sobretot, el mòbil, les videoconsoles i Internet. I com a part d’aquest últim, la dependència a les xarxes socials, al correu electrònic, a xatejar, a la compra on-line, etc...

Compres compulsives

El trastorn de compres compulsives (TCC) és un trastorn psicològic del control d'impulsos, caracteritzat per preocupacions excessives relacionades amb les compres i per la necessitat irresistible de comprar de forma massiva objectes superflus, acompanyats de sentiments d'ansietat, irritabilitat o malestar, i conseqüències adverses com l'endeutament. Després de l'alleujament momentani en realitzar la conducta addictiva, la persona experimenta sentiments de culpabilitat.

Adicció al sexe

La hipersexualitat o addicció al sexe consisteix en un interès exacerbat en la sexualitat , en detriment d'altres esferes de la vida .El desig sexual varia enormement d'un subjecte a un altre. Un alt interès en la sexualitat es torna disfuncional quan la persona comença a patir un fort detriment en altres àrees de la seva vida . Per exemple, si falta a treballar perquè té una necessitat imperiosa de sexe , això serà un problema a llarg termini . Potser incorri en despeses considerables pel consum de pornografia o trucades a telèfons eròtics , etc . i la seva economia podria veure afectada . Sempre que hi hagi un perjudici en altres àrees , podem dir que estem davant d'una situació que és disfuncional . La necessitat imperiosa de consumir sexe, pot obligar a recórrer a la prostitució, comprar articles pornogràfics, accedir i propiciar trobades sexuals amb desconeguts, realitzar sovint trucades a línies eròtiques, buscar contingut sexual a internet, etc . , Fent que la seva vida giri entorn del sexe. Per diagnosticar addicció al sexe, s'han de trobar problemes laborals , familiars , econòmics i / o socials .

Ludopatia

La ludopatia és un impuls irreprimible de jugar malgrat ser conscient de les seves conseqüències i del desig de d’aturar-se. Es considera un trastorn del control dels impulsos. es tracta d'un problema addictiu "sense substància". La ludopatia ve a ser un trastorn de la personalitat que es caracteritza fonamentalment perquè existeix una dificultat per controlar els impulsos, i que en cert sentit tendeix a manifestar-se a practicar, de manera compulsiva, un o més jocs d'atzar. Pot afectar en la vida diària de la persona que es veu afectada per aquesta addicció, de tal forma que la família, l'alimentació o fins i tot el sexe passa a ser alguna cosa totalment secundari. Per tot això, no s’ha de confondre la ludopatia amb un vici, ja que en aquests casos ens trobem davant una greu malaltia crònica, una addicció.

 

Bons i Mals pronòstics en el tractament de les addiccions i drogues:

A partir del seguiment inicial ja es pot establir un marc de referència pel que fa al pronòstic:

Bon pronòstic:

  • Vincle adequat a la psicoteràpia i al professional
  • Alta motivació interna per deixar el consum
  • Seguiment de les pautes establertes
  • Obertura personal
  • Reconeixement del problema i les conductes associades

Mal pronòstic:

  • Abandonament del recurs
  • Quan la motivació ve des de fora o obligat
  • No es duen a terme cap dels canvis
  • No es vol assumir la problemàtica

Metodologia i tipus de tractament que oferim a Psigma

El mètode de treball interdisciplinar que oferim a Psigma consta d’una avaluació i tractament individualitzat on a partir d’una primera exploració inicial fem un anàlisis de la situació i valorem quines són les conductes-problema amb el fi de poder començar a establir un marc de referència del programa individualitzat que elaborarem pel pacient.

És important que la persona pugui conciliar la vida laboral i la familiar i és per això que ens centrem en un seguiment ambulatori (també valorem altres recursos si fos necessari), d’aquesta manera facilitem el seguiment terapèutic sempre apostant per la màxima qualitat. Des de psigma, tenim molt en compte tot l’entorn de la persona que demana ajuda, per això és important que participin els integrants implicats en la vida diària, ja siguin la parella o els familiars directes. Això és imprescindible, des d’un punt de vista sistèmic, la total participació de tot el cercle si es vol entendre i intervenir en la direcció adequada del tractament obtenint uns molts bons resultats i millores o solucions de les addiccions.

També cal tenir en compte que donem resposta, a través del treball en equip multidisciplinar que realitzem a psigma, a tots els canvis associats a l’addicció que s’han d’establir, ja siguin les causes i/o les conseqüències, com els trastorns d’ansietat, els trastorns obsessius-compulsius, depressió, els canvis d’humor o l’autoestima entre d’altres. Per aquest motiu, en les primeres sessions, valorarem la possibilitat de la intervenció de diferents professionals en el tractament per tal d'obtenir els millors resultats possibles davant d'aquestes greus dificultats com són les addiccions.