Obre menu

Tel. 620 756 015

info@aulapsigma.cat

Inici / Serveis de psicologia / Dificultats i trastorns de l’aprenentatge

Ajuda en dificultats i trastorns de l’aprenentatge a Vic

Les dificultats d’aprenentatge són una de les causes més freqüents de baix rendiment i fracàs escolar. Dins les modalitats d’intervenció, les reeducacions psicopedagògiques són el més indicat, podent-se complementar amb altres intervencions de caire logopèdic, psicològic…

A Psigma posem en marxa programes preventius, de detecció precoç, d’avaluació i intervenció que fan possible que infants, joves o adults amb diferents problemàtiques aconsegueixin desenvolupar satisfactòriament les seves capacitats, viure experiències d’èxit, relacionar-se adequadament amb l’entorn, autovalorar-se de manera positiva, aprendre i créixer com a persones.

Les dificultats d’aprenentatge són una de les causes més freqüents de baix rendiment i fracàs escolar. La detecció primerenca del trastorn permet una rápida intervenció educativa amb la conseqüent millora de rendiment escolar i actua com a prevenció de trastorns emocionals secundaris.

Es diagnostiquen trastorns de l’aprenentatge quan el rendiment de l’individu en lectura, càlcul o expressió escrita és substancialment inferior a l’esperat per edat, escolarització i nivell d’intel·ligència, segons indiquen proves normalitzades administrades individualment.

Hi ha diferents modalitats d’intervenció, essent les reeducacions psicopedagògiques habitualment les més indicades. A vegades, es complementen amb altres intervencions a nivell logopèdic i/o psicològic. Les reeducacions són intervencions psicopedagògiques individualitzades, adequades a les necessitats particulars de cada nen i/o adolescent i orientades a treballar les dificultats manifestades que estan interferint en el seu rendiment acadèmic o escolar.

Dislèxia

Els nens i nenes amb dislexia tenen especialment afectades habilitats com l’escriptura, la memòria a curt termini, la percepció, la seqüenciació, l’automatització de la lectura i l’ortografia… A través de les reeducacions psicopedagògiques a AulaPsigma ens encarreguem d’aquestes habilitats a més de tenir molta cura de les repercussions emocionals que aquesta dificultat pot causar.

La dislèxia és una dificultat significativa i persistent en l’àmbit de la lectoescriptura que apareix malgrat tenir un nivell intel·lectual adequat, una escolarització convencional i una situació sociocultural dins de la normalitat.

Els nens i nenes amb dislèxia tenen especialment afectades aquelles habilitats lingüístiques associades a l’escriptura, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació, i presenten dificultats a l’hora d’automatitzar la lectura, l’ortografia i a vegades, el càlcul aritmètic.

Des de Psigma, realitzem una avaluació molt acurada per tal de determinar la naturalesa dels problemes amb la lectoescriptura, així com també les repercussions emocionals que aquestes dificultats poden tenir en el nen/a i la seva família (desmotivació, fracàs escolar, baixa autoestima...).

A través de les reeducacions psicopedagògiques el que pretenem és que el nen torni a aprendre la lectoescriptura adequant el ritme a les possibilitats del nen. Es treballen des del principi i sense errors les tècniques correctes d’aprenentatge de la lectoescriptura, fent-les agradables i útils per als nens i adolescents, i propiciant èxits en comptes de fracassos, que és el que estan acostumats a notar. A més, des d’aquesta perspectiva es poden treballar altres aspectes relacionats amb el llenguatge, la parla, el pensament, els conceptes matemàtics, el càlcul, l’autoconcepte, l’autoconfiança...

A Psigma ens adaptem a les necessitats i dificultats de cada nen per obtenir el màxim rendiment del seu aprenentatge.

Discalcúlia

La discalcúlia és una dificultat específica de l’aprenentatge de les matemàtiques d’origen neurobiològic. A través d’una via lúdica i multisensorial, a AulaPsigma, procuprem enfortir el concepte numèric basic i el coneixement i la utilització dels nombres, a més de les altres repercussions que aquesta dificultat pugui tenir en l’aprenentatge del nen/a i/o adolescent.

És una dificultat específica per a l'aprenentatge de l'aritmètica, de base neurobiológica que afecta el procés numèric i del càlcul en nens amb un coeficient intel.lectual normal i que repercuteix en un baix i mal rendiment en l’àrea de matemàtiques. Els nens i nenes amb discalcúlia obtenen un rendiment significativament inferior, de dos o tres cursos, respecte el que els correspon. Tenen dificultats per recordar conceptes bàsics d’aritmètica, taules de multiplicar, significat dels símbols i obliden els passos per resoldre els diferents càlculs, Els costa expressar els processos matemàtics, interpretar els enunciats dels problemes, comprendre els conceptes de posició, relacions i tamanys de les xifres. Poden confondre els signes aritmètics, inverteixen nombres, cometen errors en les seriacions numèriques, en el posicionament de les xifres al realitzar les operacions i escriuen incorrectament alguns nombres.

La frustració, impotència i ansietat que els comporten aquestes dificultats fan que tinguin, a vegades, problemes d’actitud. Es bloquegen, es desmotiven i es reboten. D’aquí la importància de fer una detecció precoç per poder intervenir i evitar o paliar aquestes conseqüències. Els professors són els que poden detectar més fàcilment aquests problemes.
Sovint es presenta simultàniament amb altres trastorns com la DISLÈXIA I EL TDAH.

Un cop detectat i avaluat aquest trastorn, s’inicïa un programa de reeducació específic en el qual s’ensenya una via alternativa- lúdica i multisensorial- per enfortir el concepte numèric bàsic, el coneixement i la utilització dels nombres.

Trastorn de l’aprenentatge no verbal

El trastorn de l’aprenentatge no verbal és un trastorn del neurodesenvolupament que entre altres àrees afecta la coordinació motriu, la integració visuoespacial, les habilitats psicosocials i els aprenentatges escolars.

És un trastorn del neurodesenvolupament que afecta la coordinació motriu, la integració visuoespacial, les habilitats psicosocials i els aprenentatges escolars.

Repercuteix en les àrees de grafisme, comprensió lectora i matemàtiques.

Es pot presentar de manera aïllada o com un perfil neuropsicològic associat a diferents quadres clínics neurològics i/o psiquiàtrics.

Afecten la comprensió lectora, l'escriptura, el càlcul i el raonament així com la comunicació gestual i interacció social.

En ser un trastorn poc conegut per pares i educadors se sol detectar tard i sol tenir conseqüències més greus que altres trastorns d’aprenentatge. Els problemes motors i d'adaptació social poden confondre’s amb hiperactivitat o problemas de conducta.

Disgrafia

Les manifestacions més corrents són: inversions o repeticions de síl·labes, omissions de lletres o paraules, escriptura de lletres en mirall, incorrecta separació o unió de paraules…

És una alteració significativa de tipus funcional que afecta la qualitat de l’escriptura, el traç o la grafia en nens que tenen un coeficient intel.lectual normal i una escolaritat adequada.

Sovint es presenta associada a un trastorn de lectura i/o de càlcul. Poden haver-hi també déficits perceptiu, motrius i en el llenguatge.

Las manifestacions més corrents són: inversions o repeticions de síl·labes, omissions de lletres o paraules, escriptura de lletres en mirall, incorrecta separació o unió de paraules. Segons les funcions alterades, les disgrafies poden ser per alteracions de llenguatge, per alteracions perceptives o visuoespacials o per alteracions purament motores sense cap relació amb la lectura.

Disortografia

Parlarem de disortografia quan hi hagi dificultats persistents en la utilització de les normes ortogràfiques.

Trastorn de l’expressió escrita que afecta a la utilització de les convencionalitats gràfiques de l’escriptura (normes ortogràfiques). Les causes poden ser específiques o derivades d’altres dificultats. La disortografia es diferencia de la disgrafia en què els errors que la defineixen en cap cas són de tipus grafomotor, encara que el subjecte pugui tenir a més una problemàtica grafomotora implicada.

La disortografia pot ser "natural" quan afecta el desenvolupament fonològic i les regles de conversió fonema – grafema, o "arbitrària" quan afecta les regles ortogràfiques.

Trastorn del desenvolupament del llenguatge o disfàsia

Els components formals del llenguatge s’adquireixen tard i de manera defectuosa amb la qual cosa gairebé sempre hi ha repercussió sobre els aprenentatges escolars.

És un trastorn neuropsicològic de la funció lingüística. Els components formals del llenguatge s'adquireixen tard i de manera defectuosa. Tot i que amb una severitat variable, interfereix sempre en els aprenentatges escolars.

Afecta als processos de comprensió i expressió, a les modalitats del llenguatge oral i escrit i als components lingüístics de fonologia, morfologia, semàntica, sintaxi i pragmàtica. Provoca deficiències en el processament de la informació.

Hi ha diferents subtipus segons quin sigui el mòdul lingüístic afectat: Fonològic-Morfosintàctic-Semàntic –Pragmàtic.

S’han de descartar altres patologies neuropediàtriques que poden afectar el desenvolupament normal del llenguatge, com: el Retard simple del llenguatge, El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i la Dislèxia amb molta afectació del llenguatge oral.

Dificultats d’aprenentatge derivades d’altres trastorns

Cada nen/a i/o adolescent presenta diferències en el seu procés d’aprentatge, tot i així, en alguns casos es necessiten més ajudes i suports per tal d’assolir-los. El nostre equip treballa coordinadament amb els professionals que intervenen amb aquests nens per tal de pal·liar i/o superar aquestes dificultats.

Tots els nens i nenes són diferents i tenen necessitats educatives diverses. Tot i així, hi ha alguns nens que necessiten més ajudes i suports per tal d’assolir les fites dels aprenentatges. A Psigma, psicòlegs, psicopedagogs, neuropsicòlegs i neuropsicopedagogs, avaluem i intervenim sobre aquells nens que presenten unes necessites educatives especials derivades de les seves condicions personals, de problemes de mobilitat o d’alguna discapacitat, sempre conjuntament amb l’escola i els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica.