Obre menu

Tel. 620 756 015

info@aulapsigma.cat

Inici / Casos pràctics

Casos pràctics i exemples de teràpies

Casos reals de psicologia infantil, logopèdia, sexologia, psiquiatria infanto-juvenil, coaching, fisioteràpia i osteopatia, dietètica, i drogues i addiccions.

Tot seguit podeu llegir diferents casos on s'explica com treballem al nostre centre a través de les diferents especialitats en psicologia i salut en les etapes infantil i juvenil.

Tots els casos són persones que han vingut al nostre centre. A Aula Psigma volem mostrar-vos el nostre treball rigorós, eficaç i innovador on moltes vegades combinem el treball multidisciplinar i les sessions clíniques en equip per aconseguir els millors tractaments pels nostres pacients.

 

Psicologia

Joan, 9 anys. Agressivitat i gelosia.

Els pares d'en Joan consulten pels problemes de conducta del seu fill. És un nen que es mostra agressiu durant molts moments del dia, poca tolerància a la frustració i gelosia del seu germà. 

Es fa una valoració de la conducta, quines són les situacions més greus i quines són les conductes positives que fa en Joan. Un cop les tenim detectades, s'apliquen diferents tècniques de modificació de conducta, com ara l'economia de fitxes. Aquesta tècnica basada en els punts, motiva molt a en Joan per millorar el seu comportament i els pares es mostren molt satisfets.

Arrel dels problemes de conducta, l'autoestima d'en Joan és molt baixa. Per treballar aquest aspecte es decideix fer un diari conjuntament amb els pares a on es descriguin les conductes positives que el nen fa cada dia, llavors compartir-ho amb ell. 
Per reduir la gelosia amb el germà es recomana als pares que comparteixin estones exclusives amb cada un del seus fills, a on ells se sentin especials.

Amb aquests aspectes treballats hem millorat la conducta d'en Joan, i després de fer algunes sessions de seguiment, s'acorda donar l'alta terapèutica, ja que els canvis aconseguits persisteixen.

Andreu, 12 anys. Davallada en el rendiment acadèmic.

Els pares de l’Andreu acudeixen a consulta ja que l’inici de la ESO ha comporta una davallada en el rendiment acadèmic del noi.

De sempre a l’Andreu li ha costat concentrar-se i estar atent a les explicacions del mestre, sempre havia anat just en els estudis però al canviar de l’escola a l’institut, l’augment de les exigències escolars han repercutit negativament en els seus resultats i en la seva autoestima.

Es plantegen reeducacions setmanals amb l’objectiu de:

  • Ajudar l’Andreu a planificar el seu temps d’estudi
  • Controlar la seva agenda
  • Portar un ritme regular en les seves tasques escolars (anticipar exàmens, no deixar la feina per l’últim moment)
  • Reforç específic de les matèries més dificultoses
  • Optimitzar els recursos que utilitza el nen a l’hora d’estudiar i aprendre’n de nous.
  • Exercicis específics de reeducació de l’atenció i la memòria.
  • En aquestes sessions també es realitzen tasques per ajudar l’Andreu a recuperar la confiança en les seves capacitats.

Pau, 6 anys. Dificultats per controlar la conducta.

En Pau és un nen molt intel·ligent i alhora molt mogut. Sempre és el primer en acabar les tasques escolars i com que en ocasions s’avorreix a l’aula intenta jugar amb els seus companys, que moltes vegades encara no han acabat la feina. Li agrada manar i quan no es surt amb la seva s’enfada, tira coses per terra i fins i tot es baralla amb els seus amics.

Els pares acudeixen a consulta ja que des de l’escola se’ls indica que el seu fill podria patir un possible trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Després de l’exploració realitzada no detectem problemes atencionals, però si molta ansietat i problemes d’autoestima. En Pau verbalitza que no pot controlar el seu comportament i que tal com diu tothom “és un nen dolent”.

Plantegem un treball tant a nivell individual com familiar. Els pares han d’ajudar al Pau a recuperar la confiança en ell mateix i en esborrar la imatge negativa que ell s’ha creat d’ell mateix. Treballem tècniques per ajudar-lo a controlar la seva conducta i les seves rabietes, fomentem la seva autonomia i treballem pautes amb els pares per fomentar la comunicació positiva dins la família, l’autoestima i la conducta.

Després de 12 sessions es procedeix a donar l’alta terapèutica ja que la freqüència i la intensitat de les rabietes d’en Pau disminueixen, a casa i a l’escola no estan tan preocupats i la relació amb els iguals també ha millorat.

Joana, 8 anys. Dificultat amb la lecto-escriptura.

La Joana és una nena de 9 anys que arriba a consulta derivada pel seu tutor escolar. El rendiment escolar de la Joana sempre ha estat per sota la mitjana dels seus companys però no ha rebut mai un suport específic d’educació especial ni d’un professor particular.

Els pares ens expliquen que fins ara els mestres mai havien donat gaire importància al tema, però que a mida que la nena creix i les dificultats augmenten cada vegada els preocupa més a tots, inclús a la pròpia nena que actualment hi ha dies que es nega a anar a l’escola, se la veu més trista i verbalitza sentències com que “és tonta”.

Realitzem una avaluació exhaustiva de les dificultats de la Joana a partir d’un WISC-IV (test d’intel·ligència), autoinformes per la família i l’escola, testos específics de lectura i comprensió lectora i testos d’atenció selectiva i sostinguda.

Les proves realitzades ens revelen que la Joana és una nena amb una intel·ligència dins de la normalitat i que no té problemes amb l’atenció. On puntua més baix és en mecànica i velocitat lectora, fa moltes faltes d’ortografia i la comprensió lectora és força dolenta. Els autoinformes de l’escola senyalen que tot i que és una nena moguda i xerrameca el que més els preocupa és que quan llegeix sembla que no entengui i que això li provoca dificultats en totes les assignatures. Tot i que segons les proves i informacions aportades no es pot fer un diagnòstic específic per el moment, si que podem dir que la Joana presenta unes dificultats importants en l’aprenentatge de la lecto-escriptura que pel moment no constitueix un trastorn però que s’ha de vigilar i intervenir quan abans millor.

Es proposen als pares reeducacions específiques de la lectura i l’escriptura amb periodicitat setmanal amb la finalitat de treballar les dificultats i també els pensaments i les creences que això genera en la nena i en la família.

Jordi, 12 anys. TDAH combinat.

En Jordi és un nen de 12 anys que arriba a consulta amb un diagnòstic de TDAH combinat (dèficit d’atenció i hiperactivitat) elaborat als 8 anys. Pren tractament farmacològic des d’aquell moment (concerta 27 a primera hora del matí).

La família ens aporta tots els informes psicològics i escolars del noi i els agradaria que ara que començarà l’ESO pugues rebre un suport específic de reeducacions psicopedagògiques, fins ara sempre l’havia ajudat la família però amb l’entrada a l’adolescència la situació s’estava fent cada vegada més insostenible ja que provocava moltes baralles.

Com que l’avaluació ja havia estat realitzada es pren la decisió d’administrar-li tan sols una prova psicopedagògica per poder observar com aprèn i quines estratègies utilitza a l’hora d’enfrontar-se a tasques escolars, d’aquesta manera ens és més fàcil preparar els objectius a seguir durant el transcurs de la reeducació.

S’observen grans dificultats en la planificació de les tasques i en la revisió de les mateixes. En matemàtiques això es tradueix en problemes a mig acabar i errors de càlcul i en llengua en moltes faltes d’ortografia, poca comprensió i falta de capacitat per organitzar les idees en un text i extreure una idea principal. Tampoc sap utilitzar estratègies d’aprenentatge ni tècniques d’estudi.

Davant totes aquestes dificultats es planteja un pla de treball que gira entorn del treball de les funcions executives (planificació, control, repàs de les tasques, organització...) i tècniques d’estudi (extracció d’idees principals, resum, memorització, recuperació de la informació...).

Guillem, 5 anys. Trastorn de l’espectre autista.

En Guillem arriba a consulta derivat per un servei d’atenció precoç (CDIAP) ja que per edat ja no es pot beneficiar dels seus serveis.

Els pares expliquen que en Guillem va estar diagnosticat de TEA als 2 anys i mig. A la guarderia els van derivar al CDIAP ja que el nen no parlava i no li agradava estar amb altres nens, els rebutjava o simplement “passava d’ells”. A casa tampoc jugava amb el seus cosins. Només li havien sentit 3 o 4 paraules: aigua, no, cotxet i prou. No plorava mai, sempre estava tranquil i la única cosa que feia quan estava nerviós era un petit aleteig. Els pares havien observat que cada matí havia de fer el mateix i esmorzar el mateix, sinó no ho volia, i trencar-li les rutines suposava una gran rabieta per part del nen.

Després de la forta patacada que va suposar pels pares acceptar el diagnòstic d’en Guillem ara la família ho té molt ben assumit i estan molt predisposats a seguir treballant.

Els informes d’en Guillem ens anuncien que hi ha hagut molts progressos: el seu vocabulari ja no és tan restringit, comença a utilitzar frases de dos elements, en tasques mecàniques és un nen molt bo, interactua millor amb el seu entorn i no rebutja tant els companys i els adults.

Realitzem 3 sessions d’avaluació amb en Guillem, 2 amb ell sol i una amb la mare per tal de veure com és la relació entre tots dos. El nen accepta bé les consignes, no fa contacte ocular però no rebutja la terapeuta, s’enfronta amb força èxit a les tasques de vocabulari i no presenta excessiva reticència als canvis d’activitat i de rutines.

Es decideix continuar amb la feina iniciada al CDIAP (prèvia coordinació amb la professional que hi treballava). Posarem molt èmfasi en el desenvolupament del llenguatge i en el joc simbòlic, així com també en la interacció recíproca. També mantindrem una coordinació mensual amb la tutora del nen a l’escola per tal de veure com va i marcar línies d’actuació conjuntes.

Fisioteràpia i osteopatia infantil

Arlet, 18 mesos, prematura.

Infant prematur de 30 setmanes de gestació i part per cessària ja que hi havia patiment fetal i endarreriment en el seu creixement.

Infant que motriument es desenvolupa dins el paràmetres, fins que inicia la marxa. En aquesta etapa el seu caminar és insegur i cau molt.

En una visita es nota com la duramare està molt tensa, i el moviment de l’occipital és assimètric, entre d’altres. És treballant aquesta part quan l’infant adquireix més seguretat i firmesa al caminar.Ho treballem des de la teràpia craneosacral i la fisioteràpia infantil.

En aquest cas hi ha més símptomes, aquí només reflectim la part del caminar, com aquest teixit quan està tens i l’assimetira en el moviment de l’occpital pot afectar en la motricitat (entre d’ altres).

Vàrem iniciar el treball fent sessions de manera quinzenal fins que es va observar que la marxa ja era estable i harmònica, llavors vam passar a mensual per a treballar altres aspectes com el moviment del òssos temporals i la flexibilització del teixit pulmonar, la tràquea…

Joel, 5 anys, tortículis.

En Joel ve a la consulta per un tema de tortículis de repetició i perquè s’entrebanca molt.

La família coment que el veuen poc àgil i que sovint es queixa que li fan mal les cames.

En la observació es percep tendó Aquiles escurçats. Tò postural baix i el seu peus corporal el té a la dreta.

Es nota tensió important a la fàscia anterior i a la duramare. Tensió muscular i moviment disharmònic a nivell de cervicals altes.

En les sessions treballem tant la postura de manera global, des del punt de vista de cadenes musculars; amb la seva participació, com el treball més passiu per a treballar les tensions a nivell occipital i cervical.

Es nota un millora espectacular en poques sessions i es recomana a la família exercicis per casa per mantenir el to i a la vegada la flexibilitat.

Paula, 12 anys, dorsàlgia - mal d’esquena.

La Paula ve a consulta per a mal a l’esquena.

La família comenta que refereix el dolor, sobretot en l’època escolar, que a l’estiu no tant.

Parlem del pes de la motxilla, de la posició, de les “modes” estètiques a l’hora de portar la motxilla.

En la observació es veu la columna cervical rectificada, les escàpules sortides i hiperlordosis baixa. Genolls alineats en excés . El bloc de la cintura pèlvica endavant. En dinàmic hi ha poca harmonia entre els blocs cervical, toràcic i pèlvic.

Treballem tant des del punt de vista de les cadenes musculars, com el treball de fisioteràpia i tècniques ostepàtiques per a alliberar tensions de fàscies i musculatura.

És un treball de mitja durada, on les sessions es van allargant entre una i l’altra.

Hi ha un treball per fer a casa diàriament de consciència corporal i de flexibilització i harmonia corporal.

Orientació escolar-acadèmica

Narcís (17 anys)

En Narcís (17 anys) va venir a Psigma acompanyat dels seus pares perquè afirmava sentir-se incapaç d’identificar amb claredat quins eren els seus interessos professionals reals així com també d’estar confós en relació a les sortides professionals de determinades ocupacions. Amb tot això, a la entrevista inicial de recollida d’informació ens explica que sent molta pressió en relació a aquesta decisió, doncs és conscient de l’exigència del mercat laboral actual i creu que si no escull amb bon criteri, això podria interferir negativament en el seu futur professional i personal. Al llarg de l’entrevista comprovem que en Narcís presenta dificultats per a identificar quines són les seves potencialitats (a diferència de les seves febleses). Amb tot això, procedim a la fase d’administració de psicotècnics. Després de procedir a la correcció i a la interpretació de les proves, ens adonem de que en Narcís compta amb unes aptituds verbals, ortogràfiques i de raonament excel·lents (a l’entrevista inicial si havia reconegut que d’entre les seves aficions li agradava molt la lectura i l’escriptura, i que a vegades dedicava el seu temps lliure a aquesta pràctica). A banda d’això, la prova d’aptituds també evidenciava que en Narcís tenia forces dificultats en les aptituds numèriques. De forma correlacional a aquest resultat, la prova d’intel·ligència ens determina que en Narcís no presenta limitacions a nivell d’intel·ligència general (fins i tot la seva puntuació es troba lleugerament superior a la mitjana de la població) i que a més a més, compta amb una intel·ligència verbal i memòria destacables. En relació a la bateria d’interessos professionals, en Narcís presenta unes molt altes puntuacions en els camps professionals Comunicació-informació i Científic-social/Humanitats, indicant aquest resultat la seva preferència per les ocupacions de l’estil: periodista, historiador, filòsof, antropòleg, llicenciat en comunicació audiovisual, etc.

La prova de personalitat ens dibuixa un perfil molt autoexigent, constant i tenaç, malgrat també s’identifiquen dificultats en la tolerància i la flexibilitat, la tolerància a la frustració, baix autoconcepte i preferència pel treball individual en comptes de en equip. Amb tota aquesta informació, procedim des de Psigma a fer la devolució oral dels resultats obtinguts amb en Narcís i els seus pares. Tenint en compte el seu perfil de personalitat, se’ls fa un seguit de recomanacions de cara a neutralitzar la interferència de les febleses, suggerint un treball de creixement personal al respecte que pogués millorar i potenciar la seva autoestima, empatia i reduir el seu excessiu nivell d‘autoexigència i rigidesa mental. A partir d’aquí, es suggereixen a en Narcís determinades ocupacions dels camps esmentats anteriorment on podria realitzar-hi una tasca competitiva i utilitzar al màxim el seu potencial. Així doncs, vam finalitzar el procés d’orientació valorant quins eren els recursos que precisava en Narcís i el seu entorn i el vam ajudar a trobar els més adequats per a ell, facilitant el que pogués prendre una decisió definitiva sobre la seva elecció professional amb el màxim criteri i informació a l’abast.

Paula (16 anys)

La Paula (16 anys) acudeix acompanyada dels seus pares a Psigma per sol·licitar un procés d’orientació escolar. El primer dia de recollida d’informació, la Paula ens explica que treu unes notes de curs excel·lents i que per aquest motiu, els seus pares no la deixen formar professionalment (si en termes d’oci) en dansa, que és el que més li agrada a ella. Últimament, tenint en compte que queda poc temps per a finalitzar l’etapa del Batxillerat i que cal començar a rumiar amb quin tipus de formació especialitzada continuarà, a casa es produeixen moltes baralles. La Paula verbalitza no sentir-se recolzada en la seva elecció, i no entén perquè els seus pares no li permeten cursar dansa de forma professional. No obstant, explica haver-se prestat al procés per així esbrinar si realment existiria alguna altra ocupació que pogués resultar-li atractiva a banda de la dansa. La Paula indica que ara mateix li costa visualitzar-se en un futur realitzant alguna altre tasca que no sigui la dansa. Amb tot això, procedim a la fase d’administració de psicotècnics, i la Paula realitza tests d’intel·ligència general, aptituds, personalitat i una prova d’interessos i preferències vocacionals.

Després de procedir a la correcció i a la interpretació de les proves psicotècniques, ens adonem de que la Paula compta generalment amb bones aptituds verbals, espaials, numèriques, mecàniques, ortogràfiques, de raonament, etc, i que també presenta una puntuació en intel·ligència força elevada respecte la majoria de la població. En relació a la seva personalitat, la Paula presenta un perfil amb marcada tolerància i flexibilitat, disponibilitat, capacitat de treball en equip, teso i constància, bon autoconcepte, intel·ligència social, etc. A nivell de preferències vocacionals, lògicament el camp professional referent a l’Artístic-musical/Espectacle és el que obté una puntuació més alta, no obstant, ens adonem que també destaca notablement el camp de la Psicopedagogia. Amb tota aquesta informació, procedim des de Psigma a fer la devolució oral dels resultats obtinguts amb la Paula i els seus pares. Tenint en compte totes les dades obtingudes a nivell d’aptituds, intel·ligència, personalitat i preferències vocacionals, es suggereixen a la Paula algunes ocupacions determinades (englobades dins el camp de la Psicopedagogia) on podria realitzar-hi una tasca competitiva i utilitzar al màxim el seu potencial. Es recomana l’opció de seguir formant-se amb la dansa de forma complementària. Així doncs, una vegada identificades i valorades altres preferències professionals que resultaven atractives a la Paula a banda de la dansa i per a les que hi tenia un perfil adequat, vam finalitzar el procés d’orientació esmentant quins eren els recursos que precisava la Paula i el seu entorn i la vam ajudar a trobar els més adequats per a ella.

Dietètica i nutrició

Jana, 17 anys. Anorèxia nerviosa, 5 sessions

La Jana acudeix a Aula Psigma de Vic demanant per el servei de nutrició i dietètica amb la necessitat de buscar ajuda per no tornar a recaure en l’anorèxia, ja que mig any enrere va patir el desenvolupament d’aquest trastorn de conducta alimentària i la van haver d’ingressar al centre de dia durant 3 setmanes. Després d’una recuperació ràpida va tornar a la normalitat. Tot i això l’angoixa per augmentar de pes no va desaparèixer.

Passats aquests 6 mesos ha anat percebent que ella mateixa ha disminuint les quantitats en la seva ingesta diària i es comença a preocupar més del compte amb la seva imatge física, a més es troba que li manquen forces, no es troba amb energia i això li dificulta seguir el ritme diari amb el conseqüent esgotament mental.

Dades físiques:

  • Alçada: 1,56
  • Pes: 41 Kg
  • IMC: 16,8 (infrapès)
  • Presenta: mirada absent, pal·lidesa en el rostre general, apatia, baix to muscular i problemes de restrenyiment.

Objectiu del tractament:

  • Normalitzar l’IMC a la normalitat, objectiu: 19
  • Dur a terme uns hàbits alimentaris correctes sense eliminar cap grup d’aliments d’una forma saludable i sense sentir-se culpable n’hi amb remordiments.
  • Millorar la motilitat intestinal
  • Millorar en el to vital general
  • Pautem visites quinzenals per valorar l’adhesió a les noves pautes dietètico-nutricionals.

Resultats: Amb 5 sessions s’ha normalitzat el seu IMC, establint-se ja a la normalitat. S’ha trobat còmode amb les pautes dietètiques d’organització i combinació d’aliments fet que la fa sentir segura i que porta el control de la seva alimentació d’una manera equilibrada i saludable, i com que hi creu i ha vist que ha millorat a tots nivells ja els vol instaurar com uns hàbits de vida i no només per estar a un pes saludable. El restrenyiment no s’ha millorat al 100% però si que hi ha hagut una evolució positiva.

Arribats a aquest punt s’opta per fer visita de seguiment un cop al trimestre per valorar que l’adhesió segueix ferma i seguir fent un treball amb el psicòleg per acabar de potenciar l’autoestima i la seguretat amb ella mateixa.

Anna, 14 anys. Obesitat androide, 22 sessions.

L’Anna acudeix a la dietista-nutricionista de Aula Psigma de Vic a contracor. És la seva mare que l’ha obligat a visitar-se i creu que la visita no servirà de res. “Estic tipa de tota la vida sentir-me grassa i sempre fer dietes i ara ja passo però quan els meus companys es riuen de mi em faig la forta però a l’arribar a casa em sento malament i menjo compulsivament d’amagat”.

Fent un anamnesi i enquesta dietètica ben detallada anem veient les mancances que presenta l’Anna:

Dades físiques:

  • Alçada: 1,58
  • Pes: 79,4 Kg
  • IMC: 31,8 (Obesitat grau I)
  • Presenta: hàbit intestinal poc normalitzat i vida molt sedentària , res d’exercici només el que fa a l’escola ( 2 dies a la setmana).

Objectiu del tractament:

  • Normalitzar l’IMC, passant del grau d’obesitat a sobrepès per arribar finalment a normopès.
  • Reconducció d’hàbits dietètics saludables a partir d’una dieta saludable i equilibrada en funció de la seva edat, gustos i preferències( mínimament). El més important és fer que la dieta no sigui una més de les que ja ha fet, sinó personalitzar-la al màxim per fer que aquests nous hàbits li siguin agradables i no monòtons i sense gràcia.
  • Millorar el trànsit intestinal a partir d’una dieta rica en fibra i amb el complement de l’activitat física. Això l’ajudarà a tenir més bones sensacions a nivell abdominal i sentir-se més lleugera.
  • Treballar a nivell multidisciplinar amb el servei de psicologia infantil per gestionar millor l’ansietat de les tardes, quan arriba de l’escola i està sola a casa.
  • Pautem visites quinzenals per valorar l’adhesió a les noves pautes dietètico-nutricional i així variant la proposta de menú.

Resultats: L’Anna va ha aconseguit perdre 15 kg en el transcurs de les 20 sessions, se sent molt còmode amb la seva imatge corporal, ha notat més seguretat en ella mateixa i ha millorat la relació amb els seus companys. L’estil de vida actual no té res a veure amb el de un any enrere i tant a nivell d’hàbits (on el seu ventall d’aliments era molt reduït) s’ha ampliat considerablement i ara gaudeix amb menjars que al primer dia no hagués dit mai que li agradarien i és la capitana de l’equip de voleibol, disciplina que li encanta.

Encara té ganes d’arribar al pes saludable però amb unes vacances per el mig es decideix que l’objectiu és el manteniment del pes perdut i consolidar les pautes adquirides fins al moment.

Llibert, 18 mesos. Al·lergia a l'ou i inapatència, 4 sessions.

El Llibert i la seva família arriben a la consulta de dietètica i nutrició de Vic per millorar el seu estat de salut ja que des de fa 1 any mig se li ha diagnosticat una al·lèrgia alimentària i arrel d’aquest fet presenta una disminució en les seves ingestes i sensació d’inapetència constant. Les paraules que sonen a cada àpat son: “No tinc gana, no en vull, menja-t’ho tu,...”

Objectius:

  • Assessorament nutricional personalitzat per aconseguir establir una alimentació òptima i equilibrada tenint en compte l’al·lèrgia, l’edat del nen i els seus horaris.
  • Millorar la qualitat de la dieta (quins són els nutrients claus i imprescindibles)
  • Treballar el canvi d’actitud de la família envers el nen : no obligar n’hi castigar. Donar estratègies per fer que els àpats no siguin un moment de tensió familiar.
  • Que el nen mengi el més semblant possible (adaptat a la seva al·lèrgia i a les textures pròpies de la seva edat) al menú familiar.

Resultats: Després d’un establiment de pautes per aconseguir fer que els àpats siguin equilibrats, variats i adaptats a l’edat infantil i a la seva al·lèrgia, hem aconseguit que el Llibert guanyi pes, i estigui més receptiu alhora de fer els 5 àpats al dia. L’esmorzar ha set la lluita més difícil i encara no s’ha aconseguit menjar tot el que tocaria a primera hora, però per la resta d’àpats ha donat un gir important.

Hem aconseguit també que la tensió familiar que hi havia a cada hora d’àpat s’hagi reduït i tothom se senti a gust i còmode en un ambient distès i relaxat.

Clara, 10 anys. Celíaca, 2 sessions

Els pares de la Clara estan desorientats i molt poc informats pel que fa la malaltia que pateix la seva filla, la Clara és celíaca. Des del pediatre se’ls ha facilitat molta informació pel que fa a la malaltia però davant de dubtes acudeixen al servei de nutrició i dietètica.

Ells afirmen que “La teoria la tenim molt clara, ja que d’informació no ens en falta, però no sabem ben bé si ho estem fent bé o no, ja que a vegades la Clara té símptomes indicadors de que alguna cosa no estem fent prou bé”. Davant d’aquesta afirmació es planteja l’assessorament dietètic pertinent.

Objectius:

  • Assessorar al detall i informar de tots aquells aliments, preparacions alimentàries i additius que porten el gluten a la seva composició.
  • Millora de la simptomatologia que a dia d’avui està causant algun trastorns important i no desitjable a la Clara.
  • Planificar un menú setmanal personalitzat per dur a terme una dieta equilibrada , suficient i variada però adaptada a la celiaquia

Resultats: L’únic tractament eficaç que ha garantit a la Clara un perfecte estat de salut ha set excloure de la seva dieta el gluten. Amb totes les pautes i recomanacions s’ha millorat i inclús desaparegut molts dels símptomes que li provocaven mal estar (el ritme deposicional s’ha estabilitzat molt)

Ha millorat l’apetència, les seves vellositats intestinals s’han recuperat fent que els nutrients s’hagin anat absorbint millor i això ha representat un guany important en la qualitat de vida de la Clara i de rebot el seu estat d’ànim ha canviat

Família Clota-Pujol. Organització de menús familiars. 5 sessions

L’interès de la família Clota Pujol per acudir al servei de Nutrició i Dietètica sorgeix de la necessitat d’unificar menús.

El pare de la família presenta sobrepès, la mare no li sobren quilets però reconeix que la seva alimentació no és del tot correcte però que té un metabolisme molt agraït i el pes per ella no li ha representat mai un problema. La filla, des de que ha començat el batxillerat que ha canviat d’horaris i com que molts dies no coincideix amb els pares a l’hora de dinar, acaba fent plats molt desequilibrats (ja sigui per ingestes molt pobres o altres molt excessives.).

“A casa els àpats són un descontrol permanent, un que no li agrada això, l’altre que no li convé, jo que no tinc temps. I el pitjor de tot…. m’estresso molt amb el fet de pensar què prepararé demà per dinar i sopar”

No és una tasca fàcil per la Nutricionista ja que cadascú d’ells té unes necessitats diferents però l’important és que tots entenguin que han d’optimitzar els recursos i que a partir de plats generals podem fer unes petites desviacions perquè tothom pugui gaudir dels àpats però amb qualitat.

Per la Judit (mare) ha estat fonamental les 2 primeres sessions en que s’ha detallat amb explicacions què son àpats equilibrats i quins aliments han de formar-ne part . Se’ls ha facilitat material amb receptes i combinacions d’aliments per fer més amè tot el planning dietètic setmanal i eines i recursos per fer agilitzar la tasca de la compra.

Ha estat clau la col·laboració de tota la família, ja que ha suposat unió, tot i al principi el pare era molt reticent.

Logopèdia

Paula, 4 anys. Retard de Llenguatge.

La Paula que té 4 anys ve a la consulta de Logopèdia amb un diagnòstic de “ Retard Neuronal “ motiu pel qual està realitzant un tractament en un Centre d’atenció precoç- CDIAP-

Ens arriba derivada des de Logopèdia. La Paula gairebé no parla a la llar d’infants a la qual assisteix. Les educadores comenten que “no pinta” i que quan està realitzant una activitat, freqüentment canvia i en fa una altra. Els pares expliquen que és molt introvertida però alhora molt moguda, que li costa jugar i que si no es fa el que ella vol o se la contraria té unes rabietes importants i es pega ella mateixa.

Donat que ja està realitzant una intervenció interdisciplinària amb la psicòloga infanto-juvenil, el fisioterapeuta i la logopeda, amb seguiment de la neuropediatre, que treballen per estimular la seva maduresa emocional i vestibular, des d’Aula Psigma realitzem una intervenció complementària per donar suport i empènyer l’àrea verbal, de comunicació i expressió del llenguatge.

Per tant, per les característiques de la Paula i per l’edat i el moment en el que es troba, des de l’equip d’Aula Psigma considerem que el treball logopèdic anirà enfocat a potenciar el llenguatge i la parla, però sobretot a millorar el desenvolupament i comunicació amb els altres.

La Paula assisteix al nostre centre dues sessions setmanals al llarg de 12 mesos.

Després de la intervenció realitzada, la Paula ha fet canvis molt importants:

  • Té intenció comunicativa
  • Fa demandes
  • Focalitza la mirada quan es dirigeix al seu interlocutor
  • Pot explicar experiències viscudes
  • Comença a treballar la imitació a partir del treball amb la logopeda

Cal destacar que la seva parla encara no és la correcta per la seva edat. Sovint encara és inintel·ligible perquè a nivell fonètic-fonològic hi ha molts errors:

  • Substitucions de sons
  • Omissió de sons
  • Inversió de síl·labes
  • Omissió de paraules en els discursos més llargs

És per això que el treball de logopèdia ha de ser un treball global, ja que la Paula ha començat a treballar el seu discurs però encara necessita ajuda per tal que aquest discurs que ella està aprenent tingui una estructura adequada i intel·ligible per tothom. Així, el treball que es realitza a nivell de parla, es duu a terme davant del mirall per tal que pugui veure els patrons correctes d’articulació i els pugui modificar. Es realitzen pràxies, joc simbòlic, estructuració de frases, treball imitatiu etc.

L’evolució que ha fet és favorable però cal continuar treballant a tots nivells amb la finalitat que la Paula pugui anar adquirint la lectoescriptura que encara no ha treballat.

A partir de tot el treball realitzat amb la Paula i també de la gran ajuda per part de la família, des de l’equip d’Aula Psigma i amb la coordinació amb els professionals que l’atenen del CDIAP, decidim que s’ha de continuar treballant des d’aquest servei perquè pugui anar adquirint tots aquells aprenentatges que encara li manquen i pugui desenvolupar un llenguatge i una parla correcta per la seva edat.

Aina, 5 anys. Dificultat per dir la r.

Els pares de l’Aina venen a la consulta de logopèdia a Vic per a les dificultats de la seva filla per dir la erra. El pare explica que ell tampoc sap articular bé aquest so, per tant es té en compte que pot estar actuant un factor genètic, no tan sols el factor de l’edat.

Després de la primera avaluació, s’observa que l’Aina presenta poc control lingual i hipotonia dels músculs bucofonadors. La discriminació auditiva del fonema és correcta, però falla en la producció d’aquest per a una immaduresa en la musculatura encarregada de l’articulació.

Es treballa amb ella fent exercicis per a millorar el control i la força de la llengua i la resta del músculs bucofonadors, a més del buf. Activitats diverses que requereixen un esforç amb un, varis, o tots els músculs implicats en la producció dels sons. L’ús de materials diversos, senzills i divertits (xocolata, espanta-sogres, globus, xeringues...) fan que el treball sigui més amè i que els nens i nenes s’ho prenguin com un joc.

L’Aina mostra una actitud molt col·laboradora i amb moltes ganes d’aprendre a dir la erra, practicant a casa les activitats que se li ensenyen durant les sessions, la qual cosa ajuda a què al cap de poques sessions pugui produir el so /r/ que tant li costava.

A partir d’aquí es treballa la producció del so dins les paraules, jugant amb mots que tenen el fonema en diferents posicions; i la generalització d’aquest en la parla espontània, a través de contes i cançons.
L’Aina va acabar el curs escolar amb la producció de /r/ generalitzada dins la seva parla espontània, després d’uns quatre mesos de tractament.

Sandra, 34 anys. Afonia.

La Sandra arriba a la consulta de logopèdia a Psigma Vic derivada per l’otorinolaringòleg, on ha anat a visitar-se perquè ha passat molts períodes de temps amb afonia, però des de fa uns mesos la seva veu ja no torna a la normalitat.

La Sandra té dos nòduls a les cordes vocals i cal fer una rehabilitació de la veu per tal de millorar els seus hàbits vocals i que els nòduls desapareguin.

Ella explica que la seva veu ja no és la mateixa, que ja no pot cantar les cançons que li agraden perquè “no arriba” al to, que ja no pot avisar les seves filles quan es porten malament, perquè es queda sense veu i amb mal de coll. Està preocupada perquè vol recuperar la veu.

Comencem la rehabilitació amb activitats per a adoptar una bona posició corporal i una respiració adequada. Treballem amb exercicis de relaxació per treure tensions a la part del coll i cervicals i per a ajudar a tenir un millor postura i així poder aprofitar tota la capacitat pulmonar a l’hora de parlar i projectar la veu.

A partir d’aquí el treball tant a consulta com a casa es basa en controlar la respiració i aprendre a fer ressonar la veu adequadament. Cal saber aprofitar els espais buits entre els ossos de la cara i crani per a una millor ressonància de la nostra veu; no parlar “des del coll” o “ amb el nas”.

Finalment treballem la projecció de la veu, perquè la Sandra pugui parlar alt però sense cridar, sense fer malbé les cordes vocals. Fem exercicis de projecció com a tal i també imaginem situacions en les quals per a ella és necessari projectar i les interpretem a la consulta. Fora d’aquesta, cal practicar-ho per tal que mica en mica es converteixi en un acte automatitzat.

Acabem el tractament perquè els seus hàbits vocals han canviat molt i ella està molt contenta. Diu que ha recuperat la seva veu i que ja pot “renyar” les seves filles si fa falta i pot cantar les cançons que li agraden mentre condueix.

Marçal, 9 anys. Trastorn de Lectura (estructura dislèxica)

Els pares del Marçal consulten el servei de Logopèdia per explorar les dificultats en la lectura i l’expressió escrita. El tutor els ho ha aconsellat. Comenten que, a vegades, costa entendre el què escriu i que encara s’encalla molt amb la lectura. A casa els costa molt fer-lo llegir, s’enfada i han de ser al seu costat. És molt insegur. Malgrat aquestes dificultats, en Marçal ha anat aprovant les matèries cursades però veuen que li costa molt.

De la coordinació amb l’escola, el tutor ens informa que té dificultats per seguir els dictats, sovint es deixa o canvia paraules, s’oblida les majúscules i habitualment hi ha moltes errades ortogràfiques. Comenta que des de principi de curs va a reforç de lectura i escriptura amb un grup de nens de la seva classe.

En l’exploració del llenguatge observem que en el sistema fonològic d’en Marçal hi ha dificultats en relació a l’addició, segmentació, omissió i inversió de sons. Presenta una lectura lenta, amb recolzament en síl.laba inicial de les paraules llargues i/o desconegudes i errors d’addicó, inversió i omissió de sons. La seva velocitat lectora tant en català com en castellà és inferior respecte la seva edat cronològica i la comprensió lectora, a vegades se’n veu afectada.

Pel que fa a l’escriptura, apareixen errors d’ortografia natural: separació de paraules i molts errors d’ortografia arbitrària que ja haurien d’estar automatizats.

De l’avaluació cognitiva se’n deriva resultats satisfactoris en comprensió verbal, raonament perceptiu i velocitat de processament però dificultats en la memòria de treball. La seva atenció visual i auditiva són baixes.

Les dificultats observades són compatibles amb un Trastorn de Lectura d’ estructura dislèxica.

Iniciem una intervenció que consisteix treballar la consciència fonològica, entrenant les diferents estructures sil.làbiques per tal que pugui agilitzar la lectura tant de sons com de síl.labes i paraules i així millorar la seva habilitat lectora i la comprensió.

Realitzem un treball de dues sessions setmanals de 30 m i se li pauten uns exercicis pels dies que no ve que realitza a casa amb la supervisió de la mare. Ens coordinem amb l’escola per ajustar el reforç a les seves necessitats i fem seguiment tant de les sessions realitzades com del treball a casa i a l’escola.

Al cap de 6 setmanes d’intervenció els pares observen una millora en l’actitud del nen. Ja no protesta quan s’ha de posar a llegir els enunciats dels problemes i s’espavila més tot sol. Des de l’escola ens comenten que la seva expressió escrita és més entenedora i va progressant en la velocitat lectora..

Realitzem 16 sessions. En Marc ja es defensa tot sol. Es sent més segur i motivat per llegir i escriure de manera correcta les paraules.

David, 5 anys i 2 mesos. Retard Evolutiu de la Parla.

Nen de 5 anys i 2 mesos derivat per la psicopedagoga de l’escola per intervenir en les dificultats de llenguatge. Els pares comenten que als 3 anys s’expressava com un nen més petit, amb poques paraules i no se l’entenia. El pediatre del CAP va detectar una pèrdua d’audició per otitis. Li van posar drenatge a ambdues oïdes i els va derivar a tractament logopèdic per Trastorn de llenguatge al CDIAP on han estat treballant fins ara i on ha tingut seguiment del neuropediatre.

Estan preocupats perquè en David encara no s’expressa bé. Costa molt entendre què vol dir, fa moltes rabietes i es nega a fer moltes coses. Comenten també que a la classe es mostra passiu, no participa i li costa molt parlar quan li demanen alguna cosa. Es relaciona bé amb els companys però quan fan grups sovint es queda sol.

Iniciem exploració i observem que en David entén bé el que se li diu, estructura bé les frases a nivell morfosintàctic i té ganes de comunicar-se. Pregunta molt el per què i demana molt l’ús de les coses, amb molta inquietud i un gran interès per saber el color, el nom del que veu... però té un llenguatge d’un nen de 3 anys. Els seus errors d’articulació i les omissions i substitucions de sons són totalment evolutives i per tant, actualment, no estem davant d’un trastorn de llenguatge sinó d’un RETARD EVOLUTIU DE LA PARLA.

Les proves psicològiques i neuropediàtriques no evidencïen cap alteració orgànica ni disfunció ni retard cognitiu,

Recomanem una intervenció individual d’estimulació de llenguatge oral, suport a l’aula per recolzar la socialització i exercicis de pràxies articulatòries que realitzarà a casa amb els pares, als quals també s’orienten amb pautes per interaccionar adequadament amb el nen, facilitant que parli el màxim possible, que sigui creatiu, que pugui expressar la seva realitat i transmetre-la als altres.

Tenint en compte la proximitat de l’aprenentatge de la llengua escrita, s’acorda realitzar una intervenció de dues sessions setmanals de 30 minuts d’octubre a maig.

Gràcies al treball de l’escola, l’esforç dels pares i la tenacitat del nen en les sessions de treball logopèdic, en David ha aconseguit millorar la seva autoestima perquè quan parla els altres ja l’entenen i se sent més competent. S’atreveix ja a participar a l’aula i la seva articulació s’ajusta a l’edat cronològica.

Toni, 6 anys. Dificultats d’Expressió oral.

Els pares venen aconsellats per la tutora davant les dificultats que té encara el nen per expressar-se oralment i per seguir l’aprenentatge de le lectoescriptura.

Comenten que a P4 van realitzar una exploració al Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç on van intervenir pel trastorn de parla que presentava.

Segons informen els pares, sovint està refredat i respira per la boca. En fa un seguiment el pediatre.

L'exploració de llenguatge que realitzem conclou que en Toni es troba en procés de l’adquisició del sistema notacional alfabètic. El seu nivell de velocitat lectora és l’adequat per la seva edat i el desenvolupament psicolingüístic es correspon, també, amb la seva edat cronològica.

Pel que fa al llenguatge espontani s’observa que és respirador oral i babeja una mica. Mostra dislàlies de substitució d’oclussives sonores per rodes.

El seu vocabulari és una mica reduït i l’estructura gramatical a vegades no és correcte, motiu pel qual a vegades costi entendre'l.

Iniciem una reeducació d’una sessió setmanal de 45 m de gener a abril.

En Toni ha fet una evolució positiva tant a nivell oral com de lectura i escriptura. Ha enriquit el seu vocabulari i la seqüenciació. Té l'habilitat lectora necessària per a produir i comprendre textos en funció de la seva edat.

Maria, 3 anys. Trastorn de llenguatge expressiu.

Dificultats de comunicació en general. La mestra els ha dit que no es relaciona gaire amb els companys i té moltes dificultats per fer-se entendre. A casa l’entenen més.

Comprèn el què se li diu tant a casa com a l’escola. És carinyosa. A l’aula és lenta treballant tot i que segueix sense dificultats les rutines diàries i és autònoma, però a vegades li costa seguir les instruccions.

Antecedents de retard en l’adquisició del llenguatge i refredats amb otitis des de fa un any, controlades pel pediatre. Capacitat cognitiva normal, segons valoració psicopedagoga del centre escolar, però discrepància significativa entre la part verbal ( pitjor ) i la manipulativa. Els seus punts forts són capacitat d’organització perceptiva i coordinació visuomanual i els punts febles memòria immediata visual i auditiva.

A nivell verbal hi ha un contingut comunicatiu pobre i s’observen dificultats per fer-se entendre tot i que va entenent el que se li diu.

S’observen dificultats per relacionar conceptes que se li presenten oralment i també a nivell gramatical li costa adequar les paraules d’acord a les imatges que se li mostren.

Pel que fa a la part d’articulació, s’observen molts errors de simplificació de grups consonàntics i insonorització de les oclussives. Hi ha dificultats en la coordinació de l'aspiració i expiració, repeticions de vocals i síl.labes, dificultats en el triangle alveolar: l-r-d, errors de substitució en fonemes bilabials i canvi de /g/ per /t/.

Tant la fonologia com la morfologia són baixes. El seu llenguatge expressiu està per sota del que li correspon pel seu nivell evolutiu i es perd quan el que se li diu està fora de context. La comprensió, segons el resultat de les proves, és normal-baixa.

Es deriva a l’otorrino i li demana una audiometria que evidencïa una lleugera pèrdua auditiva (15%) en l’oïda dreta que se li tracta amb fàrmac.

Orientem el treball a estimular la percepció auditiva per millorar la discriminació i la producció de sons. Reforçar la funció articulatòria amb pràxies bucofonatòries i exercicis de respiració i afavorir l’ús del llenguatge entrenant la memorització i les habilitats d’intercanvi verbal.

A l’escola realitzaran un treball d’estimulació més global fomentant la cooperació amb els altres nens.

Els pares de la Maria, per motius laborals, fan un canvi de domicili i iniciaran la intervenció al seu nou lloc de residència.

Sexologia

Judit, 18 anys. Anorgàsmia i falta de desig sexual, 10 sessions

Judit de 18 anys va venir al centre molt desanimada perquè des de feia uns mesos va començar a sentir poc desig sexual originat per la dificultat de tenir orgasmes que patia des del començament de la seva vida sexual. Aquesta situació li provocava un bloqueig a l'hora de tenir relacions amb la seva parella i afectava l'estat de la relació.

Amb ella ens dediquem a treballar l'ansietat que sentia a l'hora de tenir relacions sexuals mitjançant exercicis de relaxació, ja que en centrar l'atenció en l'orgasme, en molts casos s'aconsegueix inhibir i ella acabava bloquejant-se. Tot això es va aconseguir gradualment i al seu ritme. Aconsellem que utilitzi l'auto - estimulació sexual, per arribar a conèixer els seus punts sensibles i com estimular-los. Remarquem la importància de l'ús de les fantasies sexuals ja que dóna certa llibertat per experimentar qualsevol varietat sexual fora de la realitat.

En arribar al punt en què ella se sentia més disposada a intentar altres coses, incloem la seva parella a la teràpia. Comencem per brindar estratègies per millorar la comunicació entre ells, ampliar el seu repertori sexual, remarcar la importància dels preliminars en els quals ella havia d'estar molt estimulada.

Al final de la teràpia hem aconseguit que ella modifiqui els pensaments negatius respecte al sexe, canviant el seu negativisme, fent una altra projecció sobre si mateixa. Va aconseguir estar més relaxada i desinhibida. Tots dos van aconseguir millorar la seva comunicació, conèixer-se millor i poc a poc tenir relacions sexuals més plaents.

Àlex, 17 anys. Ejaculació precoç. 9 sessions.

L’Alex contacta amb nosaltres ja que veu que no aguanta suficient temps mentre fa l’amor amb la seva xicota, ella no arriba a l’orgasme per falta de temps i el preocupa aquesta situació. Cada cop que vol fer l’amor es veu pensant en les seves inquietuds de no saber si podrà controlar l’ejaculació i nota que cada vegada se li fa més difícil, es preocupa més i no gaudeix de la relació de parella, per ell l’orgasme cada cop és menys plaent i comença a posar excuses per evitar les relacions sexuals per no tenir la sensació de frustració que li generen. És totalment conscient que s’ha ficat en un cercle viciós a nivell de pensament i no sap com afrontar-ho per ell mateix, veu que necessita ajuda psicològica per millorar l’ejaculació, les relacions sexuals i sortir d’aquest embolic mental que s’ha fet.

Un dels primers passos a consulta és explicar el condicionament sexual negatiu que ha fet sense voler del reflex d’ejaculació. Durant l’entrevista inicial ja vam detectar que l’Alex va aprendre a ejacular ràpidament ja que quan es masturbava tenia por que l’atrapessin els seus pares i gairebé sempre mirava d’ejacular el més ràpid possible, per tant ja tenia un aprenentatge condicionat en aquest sentit de la rapidesa. Llavors amb la seva xicota que és amb la primera que manté relacions sexuals s’ha mantingut el reflex d’ejaculació ràpida i encara que vulgui no el pot controlar i ha agafat por. L’Alex va entendre el mecanisme i es va tranquil·litzar ja que li vam explicar que es podria aprendre i condicionar positivament a traves d’exercicis físics i treball psicològic. Va començar a practicar els exercicis sexuals a casa, que comprenien tècniques de relaxació, tècniques de masturbació amb parada, per agafar consciencia del reflex ejaculatori i saber parar abans d’ejacular i tècniques de visualització positiva. Quan vam fer la sessió següent vam veure que havia fet molt be tots els exercicis i vam continuar treballant a nivell de les seves inseguretats i pors sexuals amb tècniques de reestructuració cognitiva per aprendre a canviar els pensaments auto limitadors i agafar confiança en si mateix. Finalment vam treballar amb exercicis sexuals en parella, s’ha de dir que la seva xicota va ser molt col·laboradora i tenia una molt bona actitud, empàtica i amb gens de pressió ni exigència que va ajudar molt a l’Alex a millorar amb poques sessions. Ens vam centrar en ampliar el tipus de relació sexual que tenien i en treure importància a la penetració, vam obtenir un resultat molt bo d’aquest canvi, es van relaxar i van aprendre a estimular-se i a gaudir més enllà de la penetració.

“Ara ens sentim més units i segurs, el sexe ja no és un problema”

El treball amb l’Àlex va ser molt positiu ja que amb unes 7 sessions va aconseguir estar molt més tranquil i confiat, va allargar el seu reflex d’ejaculació i la manera d’afrontar les relacions, ja no les evitava, van millorar molt a nivell de comunicació amb la parella, també la manera en que feien l’amor, ampliant els preliminars, on la parella s’excitava molt més i quan van començar a fer penetració paraven quan ell veia que ejacularia, allargant aquest moment de forma molt satisfactòria. Poc a poc va anar guanyant seguretat en si mateix, la parella gaudia molt de les relacions i junts van anar allargant el temps de resposta i la satisfacció sexual.

Ariadna, 16 anys. Vaginisme. 12 sessions.

L’Ariadna acudeix a teràpia desconcertada i avergonyida perquè no pot tenir relacions sexuals del tot satisfactòries amb la seva parella. Les seves primeres paraules van ser: “No sé què em passa, però és com si allò d’allà baix estigués tancat i no pogués obrir-ho”.

Aquesta contracció involuntària també es donava en altres situacions, com en les exploracions ginecològiques. Eren moments que vivia amb gran ansietat, vergonya i pors. També evitava l’ús de tampons.

La relació amb la parella era sana, amb confiança i respecte entre ambdós i ella sentia vertaderes ganes de tenir-hi relacions sexuals amb penetració. Ho havien intentat diverses vegades, però quan l’atenció o el contacte es centrava en els seus genitals, apareixia el mur.

Al indagar en les seves actituds envers la sexualitat van sorgir diverses pors encobertes: por al dolor, por a l’embaràs, por a perdre la parella, etc. “Estic tranquil·la i de sobte el meu cap s’activa i pensa, pensa, pensa... i m’entra una cosa... no sé què, però no és bo, no em fa estar bé”.

Al explorar l’educació sexual rebuda es van fer patent varis mites i falses creences que, conjuntament amb els pensament negatius i cert rebuig cap el propi cos, li produïen una gran ansietat, el que disparava l’alarma: el vaginisme.

Partint d’una educació sexual veraç i lliure de mites, durant la teràpia es treballa l’anatomia femenina, l’autoexploració del propi cos i dels genitals, posant nom a “allò d’allà baix” i a totes les seves parts. El fet de mirar, explorar i dibuixar la seva vagina va ser un gran pas per l’Ariadna, donant-li una sobtada confiança i curiositat. El següent pas va ser l’autoestimulació i, seguidament, la introducció progressiva d’un dit, després dos... Aquest treball va anar acompanyat de l’optimització d’altres recursos com les fantasies, la relaxació, l’exploració de zones erògenes de tot el cos i la gestió de les diferents emocions que van sorgint.

En les últimes sessions, l’Ariadna mostrava una actitud molt més oberta i positiva. En les relacions amb la parella va aprendre a adoptar un paper més actiu: ara ja sabia què li agradava i ho podia comunicar, ja coneixia el seu cos, la ment estava més erotitzada i havia connectat amb el plaer que la seva vagina li podia proporcionar.

Alba, 17 anys. Consulta sobre anticonceptius i dubtes sexuals. 4 sessions.

L’Alba inicia tractament per parlar sobre l’ús dels anticonceptius, s’ha iniciat en les relacions sexuals fa aproximadament mig any, durant l’entrevista explica que fa servir preservatius masculins però que té problemes perquè el seu xicot no els vol utilitzar i la pressiona per fer-ho sense preservatiu. Ell es queixa que no li agrada i que sent menys, per aquesta pressió ella ha accedit algunes vegades a iniciar la relació sense protecció, però està tensa i té por de quedar-se embarassada.

Ella té clar que vol utilitzar-lo des del primer moment que hi ha penetració però no vol que s’enfadi i de vegades ha accedit al que ell vol només per tenir-lo content.

Durant el procés de teràpia primer treballem sobre els anticonceptius, amb educació bàsica sobre per què utilitzar-los sempre i quins són els riscs de no fer-ho. Desprès treballem amb habilitats de comunicació i assertivitat, sobre què és estimar i el respecte envers a un mateix i els altres, també els drets que tenim com a persones a poder dir que no i que es respecti la nostra opinió. Finalment també vam parlar d’autoestima i com valorar-se més a si mateixa, augmentant les habilitats socials i personals.

“Ara dic el que penso i expresso el que vull amb més facilitat, noto que així em respecta més i ja no ho passo malament”

Adiccions

Ramón, 20 anys. Adicció primaria a cocaïna.

En Ramón asisteix a Psigma Vic acompanyat de la seva mare. És la seva primera visita a un especialista i decideixen demanar ajuda. Ell ve més “obligat”, mentre que la mare creu que ja comença a tenir un problema.

Ell refereix tenir un consum abusiu sobretot els caps de setmana, les nits de divendres i dissabte i el cap de setmana ja té un comportament “estrany”.

A mesura que comencem a explorar podem veure dificultats familiars que són nucli de la seva problemàtica, així com també alta pressió laboral. També presenta simptomatologia d’ansietat elevada, fet que el fa recórrer al consum per “sentir-se millor” segons ell.

Després d’avaluar totes les esferes, treballem, en primer lloc, en un horari adequat segons les seves necessitats i a treballar les relacions interpersonals, ja que utilitza el consum per evadir-se de les pressions paternes i la manca de límits materns. Això el fa buscar a fora les seves necessitats. Un cop determinem aquesta línia de treball en Ramón es mostra més tranquil i comprès.

Albert, 32 anys. Adicció primària a Alcohol.

Actualment l’Albert ve a la consulta per tractar la seva addicció primària que es l’Alcohol, i és en aquests moments el que li genera més dificultats. Tot i que podem veure més endavant en la sessió que temps enrere també ha tingut problemes amb el cannabis i la cocaïna. Això ens porta a determinar que en aquests moments l’alcohol és una conducta substitutiva de les altres, fet que sol passar en l’addicció.

Arriba a la teràpia amb ganes de treballar aquesta addicció cosa que beneficia altament les teràpies i que el desenvolupament del tractament sigui satisfactori. Des del primer moment, delimitem els llocs de consum, treballem amb conductes d’oci alternatives i la gestió dels diners. El fet que l’Albert ja hagués treballat amb anterioritat les seves dificultats fa que li sigui més fàcil expressar les seves emocions i connectar-les amb les seves mancances personals, que ell les situa des de dificultats amb la parella i la timidesa. A la consulta treballem l’autoestima i l’assertivitat com a eines d’expressió.

Martí, 24 anys. Adicció al THC

Assisteix a teràpia a Psigma Manresa. Des dels 15 anys que consumeix THC. Assisteix acompanyat dels pares i tot i que presenta una motivació elevada per deixar el consum, ve també pressionat pels pares.

Comenta que per ell el consum és una normalitat, i que tot i que veu les conseqüències negatives tan físiques com psíquiques hi ha moments que vol fumar cannabis. Actualment no estudia ni treballa, fet pel qual també se sent malament. Refereix com a motius de consum com que “és un plaer, així desconnecto”. Sempre ha estat molt nerviós.

Actualment no gestiona bé el temps lliure i això el fa estar sense saber que fer, fet que augmenta el descontrol respecte l’addicció.

El seu cas se centra més en una absència de càrrega de responsabilitats i de deixar-se portar, i una apatia generalitzada per fer les coses.

Des del primer moment treballem en una reestructuració de canvi d’hàbits implementant una estructura diària de tasques, i conductes per substituïr els moments on es donaria el consum, tan a casa com a fora. I a reforçar l’obertura personal.

Ja des de les primeres sessions es poden veure aquests canvis, aplicant noves rutines i sobretot podent compartir molt més com es sent, sent els resultats respecte el consum molt satisfactoris.